Els arcs són una estructura de l’arquitectura que utilitza formes corbades per cobrir un espai. Està format per la disposició de peces rígides d'una certa mida. L'arc desvia la força pes de la superfície superior cap als pilars o parets dels seus costats.
En un arc no actua cap força de tracció, gràcies a la forma corba que formen les dovelles. Amb aquest sistema, només actuen les forces de compressió. Les forces de compressió vertical (força pes i sobrecàrregues) es transmeten com a forces laterals. Per aquesta raó, és necessari que els arcs es construeixin amb algun element que faci de suport. Les dovelles, gràcies a la seva forma, transmeten les forces verticals, convertint-les en dues components: una horitzontal i una vertical. Per construir un arc, cal calcular l’empenyiment. D’aquesta manera, es pot decidir quines dimensions tindrà el suport (columnes, per exemple).
- Avantatges de l’arc davant l’arquitrau
Els arcs, en canvi poden resistir més pes, gràcies a la forma de la pedra (forma corbada) i a l’eliminació de les forces de tracció.
Nosaltres estudiarem dos tipus d'arcs: els arcs de mig punt i els apuntats.
Arcs de mig punt o romànics
ORIGEN Va començar a utilitzar-se a l’època de la Mesopotàmia (tercer mil·leni A.C) i de l’arquitectura etrusca va passar a la romana (romans el van difundir per regions del Mediterrani). És característic de l’art modern i de les arquitectures romàniques, renaixentistes i barroques. ESTUDI ESTRUCTURAL Els arcs de mig punt romànics presenten les següents característiques:
Les dovelles es comprimeixen les unes a les altres. A més, transmeten empentes horitzontals en els punts de recolzament, cap a l’exterior i això tendeix a provocar la seva separació. |
Arcs apuntats o gòtics
ORIGEN Els primers en utilitzar aquest tipus d’arc van ser els abbàssides, el segle XI. A l’arquitectura musulmana apareix a partir del Segle X. Té precedents a l’art romànic (S.XII). És l’arc típic de l’arquitectura gòtica (datada entre el segle XIII i XV). S’origina, per tal de solucionar alguns dels problemes que plantejava l’arc de mig punt. ESTUDI ESTRUCTURAL Per contrarrestar les forces que desequilibraven l’arc de mig punt (explicat a arc de mig punt), es va originar l’arc apuntat. En aquests arcs es van adosar altres arcs, murs de molta massa en els extrems i un sistema de subjecció i equilibri (format per arbotants o contraforts) amb l’objectiu d’equilibrar-lo. En conclusió, va aconseguir distribuir molt millor les forces dels elements que suporta, tot i que era difícil de projectar. Això permet construir estructures més grans i amb majors obertures. Els arcs apuntats estan formats pels mateixos elements que els de mig punt. L’únic que varia és que s’afegeixen estructures com els arbotants. |
A més d'informar-nos sobre el tema, vam voler construir-los (utilizant la plastilina), de manera que poguéssim comprovar, de primera mà, el procés que requeix la seva construcció.
* Informació sobre la construcció
Els arcs es construeixen mitjançant dovelles, disposant-les de manera que van formant un arc sobre l’encofrat que serveix per sostenir l’estructura durant la construcció de l’arc. L’encofrat utilitzat per construir els arcs s’anomena cindri. Depenent del tipus d’arc que es construeixi, el cindri s’haurà de mantenir o no, per tal de poder mantenir l’estructura sense perill de que caigui.
Ex: Arc de mig punt, el cindri es manté, en l’ogival no.